Museu de la Pesca

L’exposició del Museu Marítim de Barcelona està formada per textos i fotografies que fan un repàs de la història del patí a vela a Catalunya des dels anys 30 del segle XX fins a l’actualitat.

El Museu de la Pesca ha convidat al Club de Vela Sant Antoni a explicar també la seva història a través de textos, fotografies i objectes. Hem de remarcar que el Club de Vela Sant Antoni ha instal·lat a la sala d’exposicions temporals un patí a vela per tal que tot el públic es pugui familiaritzar amb aquesta embarcació singular.

El patí de vela va arribar a la badia de Palamós, de la mà del sr. Guido Depoorter a mitjans dels anys 60 del segle XX, amb el seu entusiasme i guiatge es conforma el que serà el Club de Vela Sant Antoni el 1972. Actualment és un dels clubs de patí a vela més actius de Catalunya que a banda de la competició esportiva tenen molt interès en la formació de nous practicants.

EL PATÍ DE VELA

A finals del segle XIX, quatre nedadors excèntrics abillats amb banyadors de ratlles, van descobrir una manera d’allunyar-se de la platja: unir dos flotadors amb un banc de fusta. Foren els primers agosarats que s’atreviren amb els patins, i els precursors d’una embarcació que fou ideada a Catalunya i que avui s’exporta arreu: el pati a vela català.

Els qui l’idearen no foren ni naviliers, ni armadors ni cap soci d’un elitista club nàutic. Foren nedadors amb ganes de passar-s’ho bé, que s’inventaren una embarcació per tal d’allunyar-se de la platja i poder nedar en aigües transparents. Al principi, la primera dècada del segle XX, es tractava d’una embarcació segura i econòmica: dos flotadors iguals i simètrics units amb un banc de fusta. El tripulat s’asseia, i amb un rem de doble pala, s’impulsava. Però això de remar podia acabar sent esgotador: els nedadors arribaven cansats i suats, i amb poques forces per llançar-se a l’aigua. Així, que els rems foren substituïts per una barra de cortina i un llençol apedaçat que servia de vela..

Anys de proves, intents frustrats i rivalitats, acabarien transformant aquella rudimentària embarcació en un catamarà força econòmic i amb alguns avantatges envers la resta de la família de la vela: no calen massa formalitats en el vestir perquè ni tan sols s’ha de trepitjar el club nàutic, no necessita orsada, ni timó ni botavara, i és fàcil de manipular. A més, es munta ràpidament en qualsevol platja, sense ajut i en pocs minuts. El tripulant es pot situar al darrera i fer servir el propi peu d’aleta per aconseguir així més velocitat. Pot anar assegut, de genolls, de peu o estirar-se i torrar-se al sol. I si és més agosarat, divertir-se fent tot tipus d’acrobàcies en posicions inversemblants.

Tots aquests atractius han fet que aquesta embarcació catalana s’exporti actualment a Andalusia, Bèlgica, Holanda, Alemanya i França. Actualment, al món, hi ha 2.450 patis de vela matriculats.