Cames llargues
Fons: Museu de la Pesca, Palamós
Col·lecció: Cau de la Costa Brava
Número d'inventari: cm01742
Nom científic: Himantopus himantopus
Nom comú: camallarga
Altres noms: cames llargues, cigüeñuela común (Es), échasse blanche (Fr), black-winged stilt (En) Stelzenläufer (De)
Lloc de recol·lecció: Riera de Castell. Palamós
Dimensions: 33 cm
Cronologia: segon quart de segle XX
Lloc de producció: La Bisbal d’Empordà
cames llargues dissecat, possiblement un mascle adult amb plomatge d’hivern. Porta la cama dreta estirada recta i l’esquerra una mica plegada, com per mostrar l’animal caminant. Plomes blanques i negres, amb les blanques força brutes. Gairebé li manca tota la cua (no es veu bé a la imatge si les plomes de darrera són de l’ala o de la cua), amb plomes molt trencades en aquesta part del cos. Té el cap lleugerament girat cap a baix i a la dreta, mostrant un pelat molt evident a la part de l’esquerra d’aquest, que s’hauria recobert d’escaiola o un altre material similar, per a dissimular una zona en la qual l’exemplar no estava en bon estat, fet que pot estar relacionat amb com s’hauria obtingut (cacera?). El bec està complet, entreobert. No sembla que hagi estat pintat, però sí les potes, que tenen un to vermellòs. El bec pot estar envernissat. Porta una base d’escaiola pintada, possiblement recoberta per la part de sota amb un cartró marró. La base sol ser força pròpia de cada taxidermista.
Notes: Segons indica l’etiqueta, l’animal s’hauria dissecat a Barcelona. Lluís Soler i Pujol (1871-1928) era un molt bon taxidermista, que havia après l’ofici de Francesc Darder i Llimona. La seva vídua va regentar el negoci fins que va morir, el 1948. Posteriorment, ho va fer el seu gendre, Josep Palaus Seigi, que no era taxidermista, sinó empresari.
L'etiqueta correspon al període republicà. La Plaça Reial es va anomenar Plaça Francesc Macià entre 1931 i 1939. El carrer Tres Llits és un carreró que encara existeix que aboca a la Plaça Reial. Es correspon a una segona entrada a la mateixa botiga. Tenint en compte que Palaus havia estat a la presó un temps durant la guerra, dubto que utilitzessin les etiquetes després d’aquest període. Per tant, és possible que l’exemplar s’hagués dissecat entre 1931 i 1939. Identificar la màquina d’escriure amb què es va fer l’etiqueta podria ajudar a confirmar o desmentir aquesta dada.
Suport a la documentació: Georgina Gratacós, conservadora. Museu Darder. Banyoles