Fragment de destral de pedra
Fons: Museu de la Pesca, Palamós
Col·lecció: Fons de Ciències Humanes
Número d'inventari: 014
Nom d'objecte: destral de pedra, fragment
Cronologia: Neolític
Material /Tècnica: pedra basàltica
Dimensions: 5 x 3 x 1 cm
Jaciment: Cau del Duc. Torroella de Montgrí
Descripció: fragment de destral basàltica de color negre
Nota a la descripció:
Amb les fotografies la descripció de la peça difereix de ser un fragment de destral neolítica. El fragment lític, possiblement de basalt, presenta un alt grau de fragmentació. Per la part exterior no s’observa l’acabat característic de les destrals neolítiques. La part ventral és molt llisa. Aquesta característica és pròpia de les ascles que s’extreuen dels nuclis o còdols per crear eines en el paleolític. Les ascles en la seva part ventral presenten a la part proximal un bulb, aquest “bony” és la resposta tècnica al colpeig que ha sofert l’ascla per separar-se del nucli o còdol. La part conservada respon a la part distal de les ascles. Per cronologia del jaciment, paleolític inferior, ens trobem en una etapa que s’utilitzen els grans còdols per crear eines i els fragments que s’extreuen per aconseguir les formes desitjades són un rebuig. Aquest rebuig serien les ascles. Aquestes ascles que en aquest període són el rebuig, també anomenades fragments de còdols, i no s’utilitzen, en el paleolític mitjà i superior seran les bases per crear eines. Les dimensions del fragment també són molt petites si han de respondre a una destral neolítica. Les destrals neolítiques presenten unes dimensions de 10 a 30 cm d’alçada, ja que es fan en base còdols allargats i grans. A la llum d’aquestes dades obtingudes a través de l’observació fotogràfica afirmar que ens trobem davant d’un fragment de destral neolítica és complex. Ja que la fragmentació no permet afinar d’on prové. Tot i això, si la part del còrtex (l’exterior) presenta un repicatejat sí que seria un fragment de destral neolítica. Pel que fa a la matèria, el basalt és una roca molt poc utilitzada per realitzar destrals. En les catalogacions antigues es deia que si era de color negre, havia de ser basalt. En l’actualitat s’ha vist que per una banda el basalt és una roca poc òptima per crear utensilis. Possiblement ens trobem davant d’una corniana que presenten tonalitats del gris al negre, fosques, i no d’un basalt.
Informació sobre el jaciment:
El Cau del Duc de Torroella és una cova càrstica situada a migdia de la muntanya de Santa Caterina, del Massís del Montgrí. Aquest abric presenta una llarga ocupació al llarg de la seva història. Les primeres ocupacions corresponen en el paleolític inferior, entorn els 350.000 i 150.000 anys BP. Juntament amb el Cau del Duc d’Ullà són dos centres d’explotació del territori proper i que van ser ocupats simultàniament. També hi ha vestigis del paleolític mitjà amb la presència d’eines (indústria lítica) elaborades pels neandertals, entorn els 80.000 anys BP. Aquests dos períodes són els que han aportat més informació i més restes materials. Això no vol dir que amb caràcter anecdòtic no s’hi hagin trobat restes associades a altres períodes històrics com el neolític, el calcolític, etc. Les primeres excavacions al jaciment del Cau del Duc les va realitzar Lluís Pericot i Matías Pallarés el 1922. Les troballes de còdols treballats en forma de pic els van induir a donar una cronologia a l’abric de període epipaleolític o mesolítica. El 1965 es va realitzar una revisió dels materials dels anys vint pels doctors Eduard Ripoll i Henry de Lumley reculant la cronologia fins al paleolític mitjà, període associat als neandertals. No és fins a la dècada dels setanta del segle XX amb la visita de l’Associació Arqueològica de Girona al Cau del Duc de Torroella i a una publicació posterior a la visita que es determina el jaciment com un lloc d’ocupació del plistocè mitjà, i que les peces d’indústria lítica recollides fins al moment eren del paleolític inferior. També es realitzen excavacions arqueològiques en ambdós caus del Duc, el de Torroella i en el d’Ullà. Les restes exhumades d’aquest període d’excavacions van ajudar a reafirmar la cronologia al voltant dels 300.000 anys BP.
Suport a la documentació: Josefina Simon. Arqueòloga. Can Quintana – Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí
Bibliografia
Garcia i Garriga, Joan. «Complex càrstic del Cau del Duc d'Ullà-Cau del Duc de Torroella de Montgrí». Tecnologia lítica i variabilitat de les indústries del plistocè mitjà i superior inicial del nord-est de la península Ibèrica i sud-est de França: nivell G de la caune de l'Aragó, la Selva i Conques del Rosselló, Ter i Lacustre de Banyoles [Tesi dctoral] Data de defensa: 30-05-2005, p. 306- 313
Roviras, A. «El massís del Montgrí, bressol de l’home a Catalunya (300.000-250.000 aC) » Historia del Baix Empordà. 2006, p. 25-34
Cana Raquet, Josep. «Una excursió al «cau del duc» de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)». Revista de Girona, 1983, núm. 103
Vert, Josep; Puig, Xavier; Carbonell, Eudald; Canal, Josep «El poblament del Montgrí en el Paleolític inferior». Revista de Girona, 1977, núm. 80