Quadre en relleu

Fons
Museu de la Pesca, Palamós

Col·lecció
Col·lecció de Ciències Humanes. Cau de la Costa Brava

Número d'inventari
0527

Nom objecte
quadre en relleu

Títol
Artes y oficios

Cronologia
Primer quart segle XX

Material /Tècnica
suro, fusta, teixit

Dimensions
75 x 88 cm; 105 x 115 x 8 cm (amb marc)

Autor
Mestres, T. (signat, a llapis)

Lloc de producció
desconegut

Descripció
Mostra d'artesania del suro en la qual es representa en el centre del quadre un conjunt d'elements de les arts i els oficis, tal com diu la inscripció al peu. A l'entorn, raïms i fulles dels ceps a l'esquerra i una branca de surera a la dreta. A tot voltant, motius ornamentals en forma de trena oberta que fan de sanefa. El marc està fet amb fusta d'alzina surera sense treure la pela. El fons està folrat de vellut sobre suport de fusta.

Informació adicional
Àngela Martí, tècnica de Difusió i Col·leccions. Museu del Suro de Catalunya. Palafrugell.
Aquest relleu s’ha de contextualitzar en un moment en què el suro era un material d’ús habitual en objectes d’artesania. S’usava en el territori surer en manualitats escolars, en treballs de les senyores burgeses o d’artesans. Les peces d’aquest tipus més antigues que es coneixen són del darrer quart del segle XIX, tot i que de ben segur es degueren fer objectes d’artesania en suro en èpoques anteriors.
El format és similar en les peces més antigues, un fons de vellut amb l'aplicació del relleu en suro.
Solen tenir un tema central i un emmarcat amb decoracions florals o geomètriques. Sovint són treballs molt recarregats i demostrant una gran habilitat en el tall i polit del suro.
Els temes varien. Hi trobem al·legories, com en el cas d’aquesta peça, paisatges, retrats o, de vegades hi ha una fotografia.
D’aquest tipus de treball ens han arribat alguns noms destacats. Per una banda a finals del segle XIX Josep Martí Vintró, autor dels estendards del cor La Taponera de Palafrugell (un de 1883) i altres quadres que varen exhibir-se a diferents llocs del país.
Més endavant va ser rellevant el guixolenc Robert Remus. L'Ajuntament de Palamós va comprar-li una obra l'any 1939 per fer-la arribar al general Franco. Remus feia, a banda dels quadres, capses i petites escrivanies i escultures.
Ja a mitjans del segle XX la persona que va recollir aquesta tradició va ser el guixolenc Rogeli Conchillo, fent els mateixos tipus de treballs que Robert Remus. També feia uns petits quadres de souvenir amb vaixells i palmeres que ell mateix venia al passeig de Sant Feliu de Guíxols.
Aquests quadrets van tenir molt èxit durant el boom del turisme i els van fer diverses empreses, i els darrers anys ja es feien amb paper imprès amb textura de suro per fer-los més econòmics.
Les peces realitzades amb suro són molt difícils de conservar. El suro quan arriba més o menys als 100 anys perd la seva elasticitat i es torna extremadament fràgil.
Els quadres més antics solen tenir treballs de filigrana, i es trenquen fàcilment amb el moviment.