Merci, Jules...

Si avui anem a qualsevol llibreria del país o a qualsevol biblioteca pública, segur que trobarem algun llibre de Jules Verne. Si preguntem a la majoria de la població qui era el capità Nemo o en Phileas Fogg obtindrem respostes correctes. Si a qualsevol nena o nen li proposem que completi les frases La volta al món... o Viatge al centre de... a ben segur que sabrà formular complets els títols de dues novel·les inoblidables.

Cent anys després de la seva mort, traduït a dotzenes de llengües, Jules Verne manifesta una tossuderia excepcional per romandre viu a la memòria de la humanitat. Més enllà del seu rigor documental, de la sòlida divulgació dels avenços tecnològics de la seva època o de les seves innegables habilitats com a narrador, chez Jules Verne hi ha quelcom inabastable, excepcional, que s’escapa a les classificacions i a les etiquetes reduccionistes i que explica la seva pervivència més enllà dels límits del temps i de l’espai.

Cent anys després de la seva mort, tres museus s’agermanen per retre homenatge a l’herència que hem rebut de Verne. El Museu de la Pesca (Palamós) recull l’imaginari mariner i oceànic, que l’escriptor va enlairar a la categoria d’espai mític, convertint-lo en un àmbit per a l’aventura, el coneixement i la descoberta d’un mateix. El Museu del Cinema (Girona) ens mostra la gran influència del novel•lista en aquest mitjà artístic: bé com a un dels autors del món més adaptats a la gran pantalla, bé com a font d’inspiració continuada per als cineastes fascinats pel sentit de la meravella. El Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) ens revela com la influència dels llibres d’aventures de l’escriptor i les il•lustracions que els acompanyaven han esperonat, d’una manera més o menys directa, la fantasia, el disseny de joguets, cromos o llibres en moviment.

Coincidint amb l’Any Verne els tres museus fan pinya per poder agrair a aquest gran escriptor el seu llegat.

Merci, Jules...