La ciutat i el mar. La patrimonialització de les ciutats portuàries (CIMAR)
La ciutat contemporània ha viscut una profunda mutació que comporta una geografia i una sociologia diferents a les tradicionals, un paisatge en què els elements del passat alguns en desús, obsolets i en risc de desaparició subsisteixen com a testimonis muts d'un passat diferent però essencial per entendre la realitat present . Aquestes qüestions situen el tema del patrimoni cultural i dels usos del patrimoni en el centre dels debats urbans.
Els plans especials per als centres històrics, els projectes de restauració i rehabilitació, els canvis urbanístics amb propostes de nous usos, i la reutilització dels grans contenidors històrics per a noves funcions marquen fites en la voluntat de preservar la identitat i la memòria històrica com una cosa inherent a l'essència mateixa, a l'ànima, de la ciutat.
Naturalment les opcions errònies al voltant del patrimoni bé sigui per fossilització (la ciutat museu) o per desnaturalització de la seva condició patrimonial deriven en una frivolització especulativa que alimenta propostes teatralitzades de ciutat-cartró que no contribueixen a la dinamització que es persegueix sinó que alimenten un discurs buit i innocu.
El projecte centra la seva investigació en la relació entre la ciutat i el mar, les instal·lacions portuàries (fluvials o marítimes, l'entorn urbà) i les concrecions territorials, ambientals, paisatgístiques i socials d'aquesta relació, a partir de l'estudi de cas de grans ciutats portuàries amb dinàmiques urbanes complexes com Barcelona i Tarragona (Catalunya), Bilbao i Sant Sebastià (País Basc), Cartagena (Múrcia) i Palma (Balears), així com ciutats de mida mitjana com a Tarifa a Andalusia, Baiona al País Basc francès, Blanes i Palamós a la Costa Brava.
Es tracta d'una investigació interdisciplinar amb la metodologia dels estudis patrimonials i històrics, la de l'anàlisi urbà i la que aporta l'antropologia per mesurar la temperatura del canvi social i les repercussions dels canvis d'usos en la societat tradicional. Sens dubte una lectura multidisciplinària de la ciutat, un respecte creatiu cap a l'herència patrimonial rebuda i una proposta de futur ambiciosa defineixen els paràmetres d'un plantejament que pretén enllaçar passat, present i futur. A condició, és clar d'integrar el passat en lloc de liquidar-com passa sovint.
La investigació a Palamós se centra en el projecte de patrimonialització del sector marítim i pesquer, concretat en el Museu de la Pesca i els seus projectes connexos: Barques del Peix, Documare, Càtedra d'Estudis Marítims i Espai del Peix. La missió, objectius i desenvolupament d’aquest projecte són avui models per a iniciatives de patrimonialització en diferents parts del litoral espanyol i mediterrani.
Els resultats actuals justifiquen la realització d'una anàlisi que situï en el context i interpreti les diferents fases del procés que va conduir de la idea inicial de replantejar un antic museu de principis dels anys 20 a desenvolupar finalment un projecte cultural centrat en la pesca i el peix, que avui transcendeix el mòdul expositiu i fins i tot el propi moll pesquer.
Aquesta proposta d'investigació pretén, en primer lloc, resseguir i analitzar els motius originals que van portar a triar la pesca com a tema central per articular una proposta d'activitats al voltant de la mar i del patrimoni marítim. Podem dir que inicialment el projecte no es va concebre com un museu monogràfic, ni va ser pensat per desenvolupar tota una altra sèrie de projectes, vinculats al mòdul expositiu, encara que amb uns objectius diferents als estrictament museístics.
Després, s'analitzen les etapes d'aquest projecte dinàmic i en constant actualització per adaptar-se a les expectatives de la comunitat a la qual serveix i a les necessitats dels diferents públics als quals atén: general, especialitzat, escolar ...
Al seu torn, es pretén identificar les conseqüències d'aquest procés de patrimonialització a nivell local i regional. Del rebuig o indiferència inicial al projecte museístic per una part de la població, es constata que ha aconseguit convertir-se en un referent i un emblema local, recolzat social i políticament per les institucions. Així mateix, s'analitzarà l'impacte que aquest museu, entès de forma àmplia, ha tingut sobre sector pesquer, reticent inicialment a cedir porcions de "seu territori natural" per a usos culturals. Avui el Museu de la Pesca col·labora estretament amb la Confraria de Pescadors en múltiples projectes per crear sinergies de valorització econòmica i social de la indústria pesquera.
Avui dia el Museu de la Pesca és l'embolcall d'un conjunt d'equipaments, accions i programa públic d'activitats en el marc d'un port pesquer viu i actiu. Totes elles s'han dissenyat per completar el circuit que porta el peix del mar a la taula, de manera que el visitant s'obté una visió global del món de la pesca.
Título del proyecto: "La Ciudad y el Mar. La Patrimonialización de las Ciudades Portuarias" HAR2013-48498-P Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia. Ministerio de Economía y Competitividad