Història i memòria de la tonyina a Catalunya
Projecte de recerca sobre la història de la pesca de la tonyina i l'almadrava en el Mar català engegat pel centre de documentació per encàrrec de l'Escola Nàutico-Pesquera de Catalunya.
L'estudi compta amb dues parts principals. La primera aprofundeix en les arrels històriques i el paper de la tonyina en el desenvolupament de la indústria pesquera catalana. S’identifica i es documenten els diferents sistemes tècnics emprats en la captura, les seves arrels, distribució i difusió geogràfica. Destaca el sistema de l'almadrava, un conjunt de xarxes especialment dissenyades per capturar aquest túnid durant el seu periple migratori. Si bé a l'estat espanyol És prou coneguda, s'ha documentat la instal·lació d'almadraves a Catalunya a partir del segle XVI, incrementant-se fins a finals de segle XIX, moment en què s’instal·laren o assajaren el número més gran d'elles. Dos van ser especialment importants: l'almadrava de Roses - instal·lada per últim cop el 1923 - i la de Cap de Terme.
La segona part del projecte recull la història de l'almadrava de Cap de Terme a través dels testimonis escrits i la història oral. Gràcies al testimoni d’antics treballadors de l'almadrava - avui residents a l'Ametlla de Mar - s'ha pogut reconstruir la vida quotidiana d'aquella "colònia pesquera" de la que vivien no menys de 30 famílies. A redós de l'art de l'almadrava sorgí un barri mariner amb una trajectòria vital paral·lela a la sort de la pesquera, la vida era dura i monòtona, i s'havia de complementar el jornal amb altres activitats rurals.
L'almadrava de Cap de Terme va ser la més petita de les almadraves espanyoles de les dècades centrals de segle XX. Les captures, no obstant això, van patir l'efecte de la sobreexplotació del recurs i de l’aparició de flotes de tonyinaires de cèrcol.
L’almadrava de Cap de Terme va desaparèixer a inicis de 1960
Els resultats del projecte es van presentar en la I Jornada sobre la Tonyina Roja organitzada pel Grup Balfegó a l'Ametlla de Mar (2008).