Fons i col·leccions del Museu de la Pesca
Fons del Cau de la Costa Brava
Aquest fons és fruit de dues èpoques diferents de la història del Museu. Durant la primera època, iniciada l’any 1920 i fins l’any 1988 en què l’Ajuntament de Palamós n’assumeix la gestió, el fons del Cau de la Costa Brava era un reflex de la concepció del museu com a gabinet de curiositats que imperava a Europa des del segle XVI.
Cal destacar-ne la col·lecció d’exlibris i gravats de principis de segle XX aplegada per Hug Sanner, un dels fundadors del museu; el fons de material etnogràfic procedent de tribus d’indígenes d’Amèrica del Sud, recollida per viatgers locals; les col·leccions d’objectes d’ús quotidià; i el fons de material arqueològic procedent de les primeres excavacions realitzades al poblat ibèric de Castell.
Des de l’any 1990, la incorporació de nous objectes i documents relacionats amb la pesca marítima i oficis vinculats al mar procedents del litoral gironí ha estat constant.
El Museu de la Pesca conserva i mostra arts i ormeigs de pesca de principis de segle XX fins als nostres dies, aparells utilitzats en la navegació, eines emprades en diversos oficis i activitats (construcció i reparació d’embarcacions, reparació d’arts de pesca, venda del peix) i objectes de la vida quotidiana de la gent del mar.
En aquest enllaç podeu consultar la nostra col·lecció al portal de Museus en línia de la Generalitat de Catalunya
Fons de Ciències Naturals del Museu de la Pesca
Aquest fons constitueix un clar exemple del model de museu predominant a principis de segle XX. El Cau de la Costa Brava aplegava un petit fons de Ciències Naturals format per espècimens (aus i mamífers) procedents tant de Palamós com de poblacions veïnes, els quals s'incorporaren al fons entre els anys 1920 i 1937. A més comptava amb una petita mostra d’exemplars exòtics cedits per integrants de l’Associació que viatjaren a la selva de l’Amazones o que adquiriren a les tripulacions dels vaixells que arribaven a Palamós des d’arreu del món.Després d’un període de recessió, a finals dels anys setanta el fons s’enriquí amb més de mil set-cents exemplars de petxines i cargols aplegats pel segon conservador del museu i que s’incorporaren al fons de Ciències Naturals.
